Història

1. Els inicis de la secció de natació al riu Fluvià:

• L’origen del primer equip de Natació es remunta a l’any 1951, quan les diverses penyes del riu Fluvià hi organitzaren les primeres curses. Varen ser aquestes mateixes penyes que en els estius de 1953 i 1954 hi varen organitzar les primeres dues travessies Tossols-Basil. A l’estiu de 1955 es va disputar el primer torneig provincial a la piscina natural de 20 + 8 a la gorga de can Basil.

• Els nedadors internacionals Montserrat Tresserras i Rafel Plana es començaven a entrenar a les aigües fredes del riu. Durant els anys 1960 i 1961 es varen fer els primers cursets infantils de natació a la piscina de l’escola dels Pares Escolapis, dirigits per Lluís Paluzie, Rafel Plana i Joan Tresserras.No va ser fins al 1962 que es va disposar del primer entrenador professional: en Vicenç Carmona.

• Després de la inauguració, la piscina de 33 metres s’arribà al 1964 amb un total de 52 llicències federatives. Jaume Casas i Enriqueta Coderh foren els nedadors més petits que varen inaugurar la piscina. Altres esportistes Clara Casanovas, Pere Balcells, Anna Manel·la, Toni Costa, Joan Carles Chorrero també hi van nedar. El 1964 es contractà l’Antoni Costa i a Raül Ramos com al seu ajundant, la qual cosa va permetre la fixació d’uns horaris d’entrenaments i cursets que anaven de les 9 del matí a les 8 del vespre.

• El 1966, havent-hi com a primers entrenadors la Judit Mucha i en Jorge Giménez, s’inaugurà la piscina de 25 metres de 4 carrers (la primera piscina coberta de tota la província). El Club ja tenia 120 nedadors, entre els quals Jaume Casas, Dani Mallarach, Pere Balcells i Bartomeu Vergés, que ja començaven a sonar en els campionats de Catalunya.

• A partir d’aquest any la Natació de Competició va fer un tomb important, amb un gran salt de qualitat en el nivell de competicions a què es participava. La participació en campionats de Catalunya i d’Espanya va deixar enrere els provincials i els campionats socials. Sens dubte, el nedador més destacat de l’època fou Pere Balcells, acompanyat però d’un bon planter de nedadors i nedadores.

• L’inici de les curses escolars fou de gran importància ja que van servir per definir els fonaments per a la base del Club. En tota aquesta etapa cal destacar la tasca dels membres de la Junta en la projecció i gestió de les obres, en primer lloc, de la piscina de 33 metres i, després, per aconseguir la piscina coberta, sense les quals hagués estat impossible la formació d’un club de natació.

2. Des de la contractació de Guillem Alsina fins al 1971: l'esclat de l'equip de competició:

• Amb la contractació al 1967 de Guillem Alsina, la Natació va fer un pas de gegant. Alsina fou nomenat millor preparador de la temporada 70-71 per la Federació Catalana de Natació (FCN) i fou preparador nacional B de natació masculins el 1969.

• Al 1968 es fixaren les normes per accedir al Trofeu President. Es deixà per escrit que per poder-hi accedir es donaria molt importància a la disciplina, i a la regularitat en els entrenaments, a la dedicació i a l'estima pel Club i a la bona conducta dins i fora de l’entitat.

• Lluís Balcells i Coll deixà la responsabilitat de la secció de Natació per passar a ser delegat provincial de la FCN i n’agafà la responsabilitat Francesc Casas i Vila.

• Al 1970 Guillem Alsina mostra la seva voluntat de deixar la direcció tècnica a finals de temporada, i n’agafà la responsabilitat el que fins llavors havia estat el segon entrenador, en Raül Ramos.

• Al desembre de 1971 es contractà el nou entrenador Joan Gimbernat, exnedador internacional i fins llavors entrenador del CN Sant Feliu de Llobregat, i va seguir com a segon en Raül Ramos.

• El 1969 es va participar per primera vegada ens els campionats d’Espanya absoluts amb un equip format per Bartomeu Vergés, Pere Balcells, Jaume Casas, Josep Bartrina, Frededic Juàrez, Enriqueta Coderch, Clara Casanovas, Montse Balcells i Teresa Montbardó.

• Fins al 1973 tan Jaume Casas com Pere Balcells participen a tots els campionats d’Espanya absoluts.

• Va esdevenir doncs habitual la participació en campionats de Catalunya absouts i en campionats de Catalunya i d’Espanya per categories.

• Començava a sortir un bon planter de nedadors, que de forma massiva participaven als campionats de Catalunya per edats: Josep Balcells, Heribert Figurola, Carles Rebull, Jordi Soy, Joan Pujals, Joan Moli, Joan Masó, Gemma Soy, Teresa Freixa, Isabel Rusiñol i Carme Bartrina.

• En aquesta dècada el CN Olot organitza els seus priemers campionats de Catalunya i d'Espanya. El 1970 tenen lloc els primers campionats de Catalunya (en aquesta ocasió, en categoria juvenil) i el 1971 es va organitzar el primer campionat d’Espanya en categoria alevina.

3. De 1971 a 1984: fi de l'època de Raül Ramos:

• Es va iniciar la temporada 71-72 amb més de 100 nedadors. Es va donar l’opció d’entrenar a les 7 del matí i els diumenges al matí, per tal de donar més possibiilitats als nedadors.

• Els menors es classificaven de forma nombrosa pels campionats de Catalunya: 29 nedadors als d’hivern i 13 als d’estiu.

• A finals del 74 Joan Gimbernat deixà de ser el primer tècnic, i va quedar al capdavant de la secció Raül Ramos (ajudat primer per la Dolors Fageda i després pel Benet Llumà). S’inicià una època de baixa dels nedadors més grans (de 15 a 17 anys) per qüestions d’estudis i professionals, i així s’arribà a la temporada 79-80 amb un total de 60 nedadors.

Nedadors i resultats a destacar

De 1971 a 1975

• Nedadors com Dani Mallarach (participant en campionats de Catalunya i d’Espanya absoluts i seleccionat per la Federació Espanyola), Carles Rebull, Montserrat Soy (participant en els campionats de Catalunya i d’Espanya absoluts) i Dolors Fageda. Aquests nedadors, juntament amb Pere Balcells i Jaume Casas, varen quedar en dotzè lloc en els campionats d’Espanya a Pamplona l’agost de 1973. Com a nedadors del planter, cal destacar Jordi Soy, Josep Balcells, Joan Masó, Carles Rebull, Jesús Casanovas, Joan Moli, Teresa Freixa, Isabel Rusiñol, Carme Bartrina i Gemma Soy. 

De 1976 a 1980

• Es consolidà l’equip que participaria en diferents campionats de Catalunya i d’Espanya absoluts format per Josep Balcells, Jordi Soy, Carme Bartrina, Isabel Rusiñol i Gemma Soy. Carme Bartrina va obtenir, de forma regular, medalles als campionats de Catalunya absoluts i als d’edat, i va accedir a diverses finals dels campionats d’Espanya absoluts. El juliol del 1976, juntament amb Gemma Soy, va ser convocades per a les proves de preclassificació per a l’equip B nacional. El desembre d’aquell mateix any la Federació Espanyola la convidà a una estada esportiva a Mallorca.

• En categoria masculina va destacar Josep Balcells, que als campionats de Catalunya del 1979 va obtenir el primer lloc en 1.500 metres lliures i el tercer lloc en 400 metres lliures, com de Jordi Soy, que va accedir a les finals en 100 i 200 metres esquena.

• El març del 1977 Carme Bartrina i Jordi Soy van obtenir la medalla de plata i de bronze, respectivament, dell Club Natació Sabadell, dins la celebració del Trofeu Sant Sebastià.

• Als campionats d’Espanya del 1978, que es varen celebrar a les Palmes de Gran Canària, s’hi obtingué el dinovè lloc de la classificació general.

• Mentrestant sorgia un planter de menors que treballaven amb il·lusió i constància. Ens trobem amb noms com M. Àngels Soy (que el 1978 es classificà per als campionats d’Espanya per edats, en la categoria de menors de 10 anys), Roser Costa (segona en 200 metres esquena i quarta en 100 metres esquena als campionats d’Espanya per edats a Santander el 1980), Carme Fernàndez, Mariona Pérez, Lurdes Gironès, Gemma Carnero, Bet Carnero, Olga Carnero, Eva Ruiz, Montse Massegú, Carme Llumà, Imma Romero, Tomàs Domínguez, Pere Llumà, Antoni Ruiz (campió provincial de gran fons el 1979), Manel Massegú, Josep M. Linares, tots ells amb molt bones posicions dins dels campionats de Catalunya per edats en la categoria de 12 i 13 anys.

De 1981 a 1985

• Hi hagué la continuïtat dels nedadors més grans com M. Àngels Oller, Joan Masó (primer als campionats d’Espanya en categoria de 17 anys en 200 metres esquena) i Antoni Ruiz (primer en 200 metres esquena i segon en 1.500 metres lliures). En les categories inferiors, Montserrat Massegur i Roser Costa foren medallistes als campionats d’Espanya.

• Al 1983 s’instaurà un trofeu per a aquell nedador que baixés del minut en els 100 metres. Fou concedit a Tomàs Domínguez i a Pere Llumà.

4. Des de la contractació de Joan Carles Núñez a l'arribada d'Albert Vivas:

• El juny del 1985 es contractà Joan Carles Núñez com a primer tècnic i continuà Raül Ramos com a segon (després de la baixa de Benet Llumà).

• Durant aquesta època, el Club començà a obrir les seves portes a clubs de la província que no disposaven de piscina coberta, mitjançant convenis que els permetien fer servir les nostres instal·lacions durant l’hivern. També fou una època caracteritzada per la instauració de nous cursets: es començaren els cursets per a la gent gran (durant tot l’any, tant en la modalitat d’ensenyament com de perfeccionament), es duia a terme un poliesport durant els matins dels dissabtes, s’atenien totes les escoles d’Olot i es portaven a terme els cursets d’estiu (amb el festival de finals d’estiu).

• El maig de 1986 la Federació Catalana de Natació va concedir al nostre Club l’Escola de Tecnificació de Natació, que es va inaugurar el desembre d’aquell mateix any. S’utilitzava com a pensionat l’Escola Llar. Va suposar un gran pas endavant pel que fa al nivell tècnic dels nostres nedadors.

• El gener del 1989, mor Raül Ramos.

• L’octubre de 1989 es contractà com a primer tècnic de la secció Leo Armentano. Amb ell i amb Roger Caixal com a segon entrenador, s’arribà a un total de 160 nedadors l’any 1991. Com a ajudants hi havia Rosa Muñoz, Beth Carnero i Xevi Buch. En aquests anys, la posició més important que el Club va aconseguir fou durant la temporada 90-91, en què quedà dinovè d’Espanya, onzè de Catalunya i primer provincial.

• El desembre de 1990, l’Ajuntament d’Olot va fer un reconeixement a Esteve Comamala pels mèrits assolits i a les noies que formaren el relleu de 4x100 metres lliures que va obtenir la tercera posició als campionats d’Espanya absoluts: Núria Barberí, Aleydis Viñolas, Silvana Pau i Amèlia López.

• Amb Leo Armentano al capdavant, continuava la bona marxa de la nostra natació. Així, a partir de 1993, el nostre Club es mantenia entre els millors de Catalunya (es participà amb els vuit millors clubs en la Lliga Catalana) i d’Espanya. En el rànquing de clubs s'estava en aquest any entre els 18 primers d’Espanya i primers provincials.

• En relleus s’aconseguiren fites importants. Un primer lloc als campionats d’Espanya en el relleu de 4x100 metres estils masculí, i un altre primer lloc també en el de 4x200 metres lliures masculí. Amb aquest últim relleu es va batre el rècord gironí absolut i fou el primer equip a baixar dels 8 minuts (7 minunts i 57 segons). En aquests mateixos campionats d’Espanya a Gandia, l’equip femení aconseguí el primer lloc de la general.

• Aquest any 1993 fou molt satisfactori, ja que molts nedadors del Club van ser seleccionats per la Federació Catalana de Natació. Jordi Jou, per participar en el torneig de Burdeus (França) i en una competició a Alemanya. Enric Sala, per nedar a Bonn (Alemanya) en una competició. Així mateix, Dani Marcé acompanyà Jordi Jou a la competició de Burdeus (França). Aquests mateixos nedadors formaven part del pla júnior fet per la FCN, enfocat de cara a júniors d’Europa.

• Entrat ja el 1994, i veient els bons resultats aconseguits fins al moment en totes les categories en l’àmbit estatal, s’entrà a formar part de la Lliga Nacional, i s’aconseguí la sisena posició. Es va assegurar així un lloc entre els vuit primers de la primera divisió.

• El maig de 1995 es participà en la final de la Lliga Catalana de clubs en la primera categoria, on s’obtingué una meritòria setena posició: érem l’únic equip gironí que es va classificar.

• S’arribà a l’any 1996 i el club tenia entre 150 i 160 nedadors de diferents edats. Formaven l’equip tècnic Roger Caixal com  a primer entrenador, ajudat pels entrenadors Tomàs Domínguez, Xevi Buch, Beth Carnero i Joan Masó.

• Aquest any 1996, s’organitzà per primera vegada la Travessia Tossols-Basil de llarga distància, fent bons els suggeriments de Montserrat Tresserras. 

Nedadors i resultats a destacar

De 1985 a 1990

• A partir de 1987 hi havia un grup de nedadors que participaven en els campionats de Catalunya i d’Espanya per edats de forma habitual: Sandra Tubert, Montse Massegú, Nuri Barberí, Jordi Sanchís i Carles Carré. Es trobaven sempre entre les 8 primeres posicions.

Mereixen una atenció especial els següents esportistes:

• Esteve Comamala, a qui s’ha dedicat un apartat especial dins del capítol esportistes d’elit.

• Núria Barberí. El 1987 va instaurar el rècord d’Espanya de 13 anys i provincial absolut en 50 metres lliures als campionats de Catalunya. Als campionats d’Espanya absolut del mateix any fou primera en 100 metres lliures (rècord provincial absolut) i segona en 200 metres lliures. El 1988 va aconseguir un nou rècord d’Espanya de 13 anys en 50 metres lliures i de Catalunya en 100 metres lliures, al Trofeu de la Generalitat. Va participar en el Torneig de les 8 Nacions a Estocolm (Suècia) on va instaurar un nou rècord provincial en 100 metres lliures (hi participà també en 50 metres lliures, en 4X100 metres estils i 4X100 metres lliures). El març de 1989, fou la primera nedadora provincial que baixà del minut en els 100 metres lliures. El maig de 1990 fou seleccionada per al Torneig de les 6 Nacions. El 1991 fou segona en 50 metres lliures als campionats de Catalunya absoluts, i participà en el Torneig de les 6 Nacions.

• Montse Massegú. Va arrodonir la bona trajectòria iniciada l’any 1983, obtenint medalles als campionats de Catalunya i d’Espanya per edats en les proves de 100 i 200 metres esquena, i bones posicions en les proves de 200, 400 i 800 metres lliures, i 200 i 400 metres estils. A la temporada 85-86 va participar al campionat de Catalunya d’estiu, i en aquesta mateixa temporada fou seleccionada per la Federació Catalana per una trobada internacional que es va disputar a Luxemburg. Prengué part també en diversos campionats d’Espanya absoluts.

• Sandra Tubert. El desembre de 1986 participà en els campionats absoluts de Catalunya d’hivern a Sabadell, i assolí medalles a tots els campionats de Catalunya i d’Espanya per edats. L’agost de 1987 als campionats d’Espanya absoluts es classificà en primera posició en els 200 metres estils i en quarta posició en els 200 metres lliures, i el març de 1988 fou seleccionada per participar en el Torneig de les 5 Nacions a Patras (Grècia). El desembre de 1987 obtingué la cinquena posició al Campionat d’Espanya del nedador absolut.

• Aquest grup de nedadors va fer possible uns lluïts campionats de Catalunya celebrats el febrer de 1988 a les nostres instal·lacions (dues primeres posicions de Núria Barberí, i quatre segons llocs i un tercer lloc de Sandra Tubert). El març del mateix 1988, Esteve Comamala, Sandra Tubert, Núria Barberí i Montse Massegú van participar en els campionats d’Espanya absoluts a Madrid.

• Cal ressaltar el primer lloc històric assolit el mes de març de 1989 per l’equip femení de l’any 74 en els campionats d’Espanya; fet que es torna a produir en els campionats del 1990.

5. De 1990 a 1996:

• Amèlia Lòpez. Fou seleccionada els anys 1989 i 1990 per la Federació Catalana per participar en competicions internacionals a Canet i a Trento (Itàlia). El maig de 1990 fou guanyadora absoluta del Trofeu Sant Jordi. Pel que fa als campionats de Catalunya absoluts, l’any 1990 aconseguí la segona posició en 200 metres estils, i l’any 1991 la primera posició en 200 metres estils i la tercera en 400 metres estils. Pel que fa als campionats d’Espanya absoluts, l’any 1990 aconseguí la tercera posició en 200 i 400 metres estils. El 1991 obtingué, altra vegada, la primera posició absoluta en el Trofeu Sant Jordi.

• Jordi Planella. El maig de 1991 participà en el Torneig de les 5 Nacions en categoria infantil a Zurich (Suïssa) i hi obtingué la segona posició en 100 metres lliures i la tercera en 200 metres lliures. Fou portador de la torxa olímpica als Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

• S’inicià l’any 1993 amb una sèrie de nedadors que obtenien medalles als diferents campionats de Catalunya per categories i participaven també en els campionats d’Espanya. Eren Jordi Pau, Dani Marcé, Raquel Salamó, Vanessa Aguilera, Cristina González, Enric Sala, David Guerrero (que va participar en un míting a Trento, Itàlia), Imma Juanola, Àlex Manzano, Àngel Gutiérrez, Vanessa Bonfill, Eva Capdevila, Eduard Albella i Gemma Vila.

• En la categoria de promeses començaren a sortir noms com  Silvana Pau, Txell Pau, Eva Matabosch, Mercè Trujillo, Àlex Sanchís, Dani Castañer, Jordi Jou, Jordina Comas, Sebastià Burgalés, Dani Ruiz, Francesc Turró, Sandra Comas i Eva Freixas

• En aquest mateix any cal ressaltar que en els campionats d’Espanya júnior foren medallistes Enric Sala (dues medalles de plata i una de bronze), David Guerrero i Imma Juanola (una medalla de bronze cada un d’ells). I que en els campionats d’Espanya infantils foren medallistes Jordi Jou, Dani Marcé, Cristina González i Vanessa Aguilera.

• L’evolució del nostre nedador Jordi Jou seguia endavant, i així el 1994 fou becat per la FCN per anar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès. Cal esmentar que aconseguí un rècord d’Espanya de 16 anys en la prova de 400 metres estils i també la mínima per participar en els campionats d’Europa, fet que no es produïa des de l’època de Pere Balcells. El 1995 en els campionats de Catalunya absoluts d’hivern aconseguí dues medalles d’or, una de plata i una de bronze. A part, aconseguí dues millors marques catalanes de la seva edat. El 1996 ens deixà per anar al Club Natació Catalunya.

• S’arribà al 1996 i despuntaven una sèrie de nedadors cridats a aconseguir gran fites tant en l’àmbit català com en l’estatal: Gemma Vila, Gemma Canalias, Jesús Plana, Ernest Prat, Marc Obrador, David Comas, David Llagostera, Eduard Font, Jordi Jou, Jordi Albella, Dani Castañer, Àngel Gutiérrez, Eduard Quintana, Jordi Pau, Jennifer Pareja, Vanessa Bonfill i Eva Capdevila.

• Els nedadors Vanessa Bonfill, Eva Capdevila i Jordi Pau aconseguiren medalles en els campionats d’Espanya júniors, confirmant la seva progressió. I Jordi Pau i Vanessa Bonfill foren becats per la FCN per entrenar i estudiar al Centre d’Alt Rendiment Joaquim Blume de Barcelona.

6. Finals dels anys noranta i començaments del nou mil·leni:

• Acabada l’etapa de l’entrenador Roger Caixal, màxim responsable tècnic de les seccions de natació  iwaterpolo, s’intentà donar un nou impuls als esports d’aigua. Des del Club es valorava la possibilitat de contractar un nou entrenador com a responsable màxim de la Natació i deixar les tasques de la secció de Waterpolo a Xevi Buch, fins al moment segon entrenador de l’equip absolut. L’entrenador escollit l’any 1997 per donar un nou aire a la nostra Natació fou Albert Vivas. Era entrenador del CN Vilafranca i fou guardonat per la FCN com a millor entrenador català de la temporada 96-97.

• Amb aquesta contractació, el Club intentà reorganitzar les seccions de natació i waterpolo. Es disposava de dos grans entrenadors nacionals: un de Natació (Albert Vivas) i un de Waterpolo (Xevi Buch). S’intentà que les dues seccions comencessin a caminar  amb la major autonomia possible. A partir de l’escola aquàtica, comuna a les dues seccions, l'esportista podria escollir l’esport que més li agradés. El Club pretenia, amb aquesta reorganització, potenciar al màxim les dues seccions i gaudir dels màxims èxits possibles en els dos vessants.

• En els inicis d’aquesta etapa l’estat d’ànim dels nedadors millorà i els resultats començaren a donar els seus fruits. S’aconseguí, el març del 1998, l’ascens a la màxima categoria catalana de la lliga absoluta. En aquest 1998, es participà en les lligues catalanes de totes les categories. A les categories de base s’arribà a la final dintre els vuit primers, i a les finals disputades s’aconseguí una meritòria sisena posició tant en la categoria infantil com en la d’aleví.

• Esportivament parlant, la secció de natació presentava la temporada 99-00 un balanç d’estabilitat, que no d’estancament, amb períodes que es podien qualificar de crítics, a causa de l’autonomia esportiva de la natació i el waterpolo dins el Club. La Natació passava per un període de consolidació, amb una tendència a una millora progressiva tant en qualitat com en quantitat.

• Fou la temporada on començaren a donar fruits les directrius del tècnic Albert Vivas. Ell fou el vèrtex d’una piràmide que començà quan la mainada entrava a les instal·lacions per aprendre a nedar. Estava al capdavant d’aquesta part formativa Joan Masó (que encara la segueix conduint en l’actualitat), ajudat en aquells moments per monitors de la casa com Anna Gelis i Olga Carnero, a les quals s’afegí Jordi Mayola i altres nedadors de la casa.

• Un dels èxits d’aquesta temporada 99-00 fou la consolidació de l’escola aquàtica. El seu objectiu era (i encara ho continua essent en l'actualitat) l’aprenentatge de la natació, no solament des d’un punt de vista tècnic, sinó també des d’una perspectiva lúdica. Engloba el grup d’edat entre els 6 i 7 anys. Aquesta escola pretén ser el bressol que ha de nodrir la secció de Natació del material humà necessari per assolir els èxits que tots esperem.

• En parlar de la natació de competició d’aquesta època, cal fer esment de la gran tasca que portaven a terme el cap dels entrenadors de la casa, Tomàs Domínguez, i la Beth Carnero, que sota la coordinació de l’Albert, va fer que el nostre equip es mogués pels llocs capdavanters de la Natació catalana.

• Arribat l’estiu de l’any 2000, Albert Vivas, molt a pesar seu, ens deixà. La FCN li va oferir de formar part del seu cos tècnic. Tomàs Domínguez, fins aquell moment segon entrenador i un home de la casa, assumia la temporada següent la responsabilitat de conduir la secció.

• El fet de tenir una estructura consolidada va permetre fer el canvi sense que afectés el funcionament de la secció. Els col·laboradors d’en Tomàs, la Beth, l’Olga Carnero i en Dani Marcè, van fer possible el manteniment i la millora dels èxits que la Natació havia assolit fins aquells moments.

• S’arribà a la temporada 03-04 amb una reestructuració tècnica de la secció. El quadre d’entrenadors quedà de la manera següent: Tomàs Domínguez, com a primer tècnic i entrenador dels equips absolut, júnior i infantil; David Rodríguez, com a entrenador de l’equip alevins, i la Bet i l’Olga Carnero com a entrenadores dels equips de benjamí i pre-benjamí, respectivament. Joan Masó continuava essent el coordinador de cursets i David Rodríguez esdevingué el responsable de l’escola aquàtica. 

Nedadors i resultats a destacar

De 1997 a 1998 

• D’aquests anys cal destacar el nedador Jordi Pau. Ja el 1997 als campionats d’Espanya júniors hi va assolir dues medalles d’or en 100 i 200 metres esquena. A principis de 1998 fou seleccionat per la Real Federación Española de Natación (RFEN) per participar en el Torneig de les 6 Nacions a Como (Itàlia). La FCN també el va seleccionar per participar en el campionat d’Espanya per autonomies. Va fitxar a l’estiu d’aquell mateix any  per un club d’elit com és l’actual Sant Andreu i va començar una carrera semiprofessional que el portà a disputar campionats internacionals de gran envergadura, i a assolir algun rècord d’Espanya absolut. La seva participació en els campionats d’Espanya d’estiu d’aquell any fou un gran èxit. Obtingué els primers llocs en els 100 i 200 metres esquena i el segon lloc en els 200 metres papallona.

• Els nedadors que, en aquests anys, formaven part de les categories superiors foren Àngel Gutiérrez, Eva Capdevila, Jordi Albella, Carles Bautista, Eulàlia Llorà, Montse Puigvert, entre d’altres. I en categories inferiors començaren a despuntar els nedadors Jennifer Pareja, Joan Suñer i Jesús Plana, en infantils, i Gerard Font, Alba Quintana, Manel Puig i Elisabet Canal en alevins.

• En els campionats d’Espanya júniors de l’any 1997 cal destacar la medalla de bronze d’Àngel Gutiérrez en els 200 metres esquena.

• En els campionats d’Espanya infantils de l’any 1998 Jennifer Pareja quedà primera en 100 metres esquena i segona en 200 metres esquena. El mateix 1998, el mes d’abril, fou seleccionada per la RFEN per a una estada esportiva a Andorra. Aquesta nedadora s’acabà convertint en una excel·lent waterpolista, quan va fitxar pel Club Natació Sant Feliu. Del seu palmarès com a waterpolista, estant ja fora del nostre Club, hem de ressaltar: seleccionada el 2001 per participar al campionat europeu de Budapest (Hongria); la medalla de bronze obtinguda a l’Europeu de l’any 2002 amb la selecció júnior; seleccionada per la Federació Espanyola de Waterpolo per disputar, el juny del 2003, el Campionat d’Europa de Lubljana (Eslovènia), component de la selecció de waterpolo que disputà els Campionats Mundials de Natació 2003 a Barcelona i finalment, la medalla de plata obtinguda amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Londres del 2012.

• Pel que fa a la categoria alevina, Alba Quintana es classificà primera en els 100 i 200 metres esquena, i, formant part del relleu català, també quedà primera en els 4x100 metres estils. Gerard Font, també en aquests campionats d’Espanya, assolí el primer lloc en el relleu 4x100 metres lliures català.

• Gerard Font, Manel Puig, Alba Quintana i Elisabet Canal foren seleccionats per participar en l’estada que la RFEN celebrà a Cartagena.

De 1999 a 2000:

• Durant aquesta temporada la nedadora Fadma Assnousi va fer un gran salt qualitatiu. Fou, sens dubte, la nedadora estrella del nostre Club, i un gran referent de la Natació catalana i espanyola, fins al 2003 en què deixà la competició. Se li ha dedicat un apartat especial dins del capítol esportistes d’elit.

Els èxits més importants d’aquest any 2000 foren:

• El nedador Joan Suñer fou becat per la FCN per formar part del grup de nedadors que entrenaven i estudiaven al CAR de Sant Cugat.

• Àngel Gutiérrez fou finalista en els 200 i 400 metres lliures dels campionats d’Espanya. Així mateix Jennifer Pareja en els 50 m esquena assolia la tercera posició absoluta i el nou rècord de la prova dels 16 anys.

• El febrer se celebraren en les nostres instal·lacions els campionats de Catalunya categoria infantil d’hivern. Cal ressaltar d’aquests campionats els tercers llocs de Miquel Garcia i Alba Agustí, així com el segon lloc en el relleu 4x50 metres esquena femení. Així mateix, destacaren Alba Quintana, Raquel Badosa, Elisabet Canal i Aniol Massegur.

• En els campionats d’Espanya en la categoria alevina, Manel Puig i Elisabet Canal foren finalistes, i en els de Catalunya en Manel fou tercer en els 100 metres lliures.

• En la categoria d’escoles es començà a notar una millora tècnica en els nedadors. Pel que fa a resultats, cal remarcar el segon lloc de l’equip de relleus femení de 4x50 metres estils (Lídia Hernández, Laia Serra, Mª Mercè Oliveras, Anna Bassols) en els campionats de Catalunya.

• Els nedadors que participaren aquest any a l’estada de Cartagena de la RFEN foren Eduard Font i Elisabet Canal.

• Es participà com a club i per primera vegada al míting internacional de Luxemburg, juntament amb altres clubs de la província. Cal destacar el tercer lloc de Joan Suñer en 200 lliures.

7. De 2000 a 2001:

• Fou una temporada de consolidació dels nedadors Fadma Assnousi, Miquel Garcia, Alba Quintana, Alba Agustí, en categoria júniors, el despuntar d’Isaac Massegú, Eduard Font, Bàrbara Massegur, Elisabet Canal, Ester Albella, Blai Mallarach i d’altres nedadors que feien del CNO un dels clubs a tenir en compte dins el panorama de la Natació estatal.

Durant l’estiu del 2001, cal destacar els resultats següents:

• Alba Agustí.  Va ser tercera (de l’any 1986) en els 100 i 200 metres esquena, en els campionats de Catalunya júniors.

• Bàrbara Massegur. Va ser segona en 100 metres esquena en els campionats de Catalunya infantil.

• Ester Albella. Primera en 100 metres papallona, tercera en 100 metres esquena i segona del relleu català, en els campionats d’Espanya de la Joventut. En els campionats de Catalunya aleví fou primera en 100 i 200 metres esquena i segona en 100 metres papallona.

• Blai Mallarach. Segon en els 100 metres esquena als Campionats de catalunya aleví.

• En categoria benjamina hi hagué una nombrosa participació dels nedadors del Club en els campionats de Catalunya, cosa que deixava entreveure un futur esperançador.

8. De 2001 a 2002:

• Un fet remarcable de l’inici de la temporada 2001-02 fou l’estada a Andorra dels components de l’equip de natació. Aquesta va ésser la segona vegada, després d’uns anys de no fer-se. L’estada a Andorra es programava durant la setmana que hi ha entre la travessia Tossols-Basil i les festes del Tura. L’objectiu de l’estada era la convivència entre els diferents components de l’equip i agafar forces per aconseguir els èxits esperats en la temporada següent.

• A finals de l’any 2001 i a començaments del 2002 es celebraren els diferents campionats tant de Catalunya com d’Espanya d’hivern, amb uns resultats prou òptims. Cal remarcar els primers llocs de Miquel Garcia i d’Alba Agustí en els 100 metres estils i en els 100 i 200 metres esquena respectivament, en els campionats de Catalunya júniors. Així mateix, en Miquel quedà segon en 200 metres estils i tercer en 50 metres papallona, i l’Alba quedà segona en 50 metres esquena i tercera en 100 metres estils.

• Es van organitzar els campionats de Catalunya infantils d’hivern en les nostres instal·lacions amb uns resultats foren excel·lents. Hem de ressaltar els tres ors de Blai Mallarach en els 100 metres lliures, 100 metres esquena i 100 metres estils, així com la plata en els 200 metres esquena. També obtingué dues medalles d’or Ester Albella en els 100 i 200 metres esquena. Bàrbara Massegur obtingué dues medalles, una de plata en els 200 metres esquena i una de bronze en els 100 metres esquena. I per acabar, la medalla de plata de Cristian López en els 1.500 metres lliures. Com a club s’obtingué el novè lloc de la general i la primera posició de la província.

• En el circuit absolut provincial 'Mon de pra', Miquel Garcia fou el tercer classificat de la general masculina i Alba Agustí la segona classificada en la femenina d’entre 77 nedadors i 117 nedadores classificats.

• Una fita a remarcar d’aquesta temporada 2001-02 foren els campionats d’Espanya d’hivern júniors que es celebraren a Eivissa. A més dels espectaculars èxits de Fadma Assnousi, hi participaren també Miquel Garcia i Alba Agustí amb resultats molt bons.

• Un gran esdeveniment de la natació local fou l’ascens, altre cop, a la màxima categoria catalana absoluta. En només dos anys s’havien escalat dues categories. L’equip que aconseguí aquesta fita fou un dels equips més joves de la lliga, i el formaren els següents nedadors, que varen ser els encarregats d’assolir els èxits de la secció en aquests anys: M. Àngels Nogué, David Aubert, Ester Albella, Tània i Cristian López, Blai Mallarach, Zaida Jaime, Raquel i Isaac Massegú, Pere Vilà i Bàrbara Massegur com a infantils; com a júniors foren Aniol Massegur, Miquel Garcia, Alba Quintana, Fadma Asnoussi i Alba Agustí i com a absoluts Enric i Miquel Sala, Dani Marcé, Ester València, Mireia Fàbrega i Jordi Mayola.

• Així mateix Ester Albella participà, amb la FCN en el III Open Natació Illes Canàries.

9. De 2003 a 2004

• Durant el 2003 continuava la progressió dels més petits de la secció  i es mantenien els resultats de les categories més grans. En alevins, després de les sis jornades de lliga es quedà en el tretzè lloc de 74 clubs; en benjamins l’equip es classificà en desena posició i primers provincials.

• Dues nedadores participaren en els campionats d’Espanya absolut Open a Madrid: una fou Fadma Assnousi l’altra Alba Agustí que disputà una final B.

• A l’estiu d’aquest 2003 se celebraren a la piscina Parque del Oeste de València els campionats d’Espanya infantils. Ester Albella arribà a dues finals A els 100 i 200 metres esquena, i Cristian López aconseguí el subcamiponat català de fons.

• En categoria alevina, dues nedadores del Club, Ariadna Garrigolas i M.Mercè Oliveras, van nedar el juliol el campionats d’Espanya de la Joventut. Laia Serra, també classificada, no hi pogué participar per malaltia.

• El fet més remarcable esportivament parlant, i de gran repercussió dintre el Club, fou la celebració de la 50a Travessia Tossols-Basil. L’esdeveniment comportà tot un seguit d’actes, dels quals el de més ressò fou un sopar de tots els nedadors de la casa que havien participat, en algun moment de la seva història, en aquesta prova. Els guanyadors d’aquesta 50a travessia foren Fadma Assnousi i Jordi Pau (en aquells moments Jordi Pau formava part del CN Sant Andreu).

• El febrer del 2004 es varen celebrar a les nostres instal·lacions, amb nota alta pel que fa a organització i amb unes grades plenes a vessar, els campionats de Catalunya infantils d’hivern. Els resultats més significatius d’aquests campionats foren la medalla de plata en els 200 metres braça , la d’or en els 100 metres braça i el quart lloc en 100 metres estils de Marina Sánchez; els dos quarts llocs de Laia Serra en 100 i 200 metres braça; el quart lloc en 100 metres lliures i el cinquè en 200 metres lliures de M. Mercè Oliveras; i el cinquè lloc en 200 metres braça de Lídia Hernàndez. Es va acabar la competició en el dotzè lloc per equips.

En les categories inferiors cal ressaltar els resultats següents:

• Preenjamins. Final a Barcelona: Lídia Huete (sisena en 50 metres esquena i setena en 50 metres braça), Miquel Gasulla (quart en 50 metres esquena), i Marc Massegú (cinquè en 50 metres esquena).

• Benjamins. Campionats de Catalunya a Manresa: Tània Ribas (medalla de plata en els 100 metres esquena i de bronze en els 200 metres estils), Laura Hernández (setena en 100 metres braça i novena en 100 metres esquena) i Gerard Reixach (quart en 100 metres braça).

• Alevins. Campionats de Catalunya: Gemma Deseura (novena en 100 metres papallona als d’estiu), Anna Pujol (vuitena en 100 metres braça als d’hivern i desena en 800 metres lliures als d’estiu) i Tamara Sánchez (novena en 100 metres braça als d’estiu).

• La participació del nostre club en el campionat d’Espanya aleví a Astúries la realitzaren les nedadores Anna Pujol i Gemma Deseura i el nedador Sergi Soy.

10. De 2004 a 2005:

• Tània Ribas. Va acabar la temporada de benjamina entre les millors marques de Catalunya de la seva edat en un gran ventall de proves, la qual cosa demostrà la seva condició innata per disputar de forma més que satisfactòria qualsevol dels quatre estils. La seva evolució durant el temps que portà en la categoria d’alevina fou més que bona. Només començar aquesta temporada 2004-2005, va batre els rècords del Club de l’edat de 10 anys en les proves de: 50 metres esquena, 50 metres braça, 100 metres braça, 200 metres braça, 200 metres papallona i 100 metres estils.

• Marina Sánchez. L’estiu del 2003 obtingué dues medalles d’or als campionats d’Espanya infantils, en 100 i 200 metres braça. Fou seleccionada el 2003 per la FCN, en la categoria infantil, per fer una estada al CAR de Sant Cugat del Vallès i més endavant a les Palmes de Gran Canària. Ja dins la temporada 2004-2005 fou seleccionada el desembre de 2004 per prendre part al Míting de les 3 Nacions Júniors a Riccione (Itàlia) on va assolir tres sisenes posicions en 50, 100 i 200 metres braça, i el gener de 2005 per a un míting internacional a Burdeus (França) on va assolir una primera posició en 200 metres braça i dues terceres posicions en 100 metres braça i 200 metres estils. Als campionats d’Espanya absoluts celebrats al desembre de 2004 a València, va ser dotzena en 200 metres braça i vintena en 100 metres braça.