Caldes de Montbui, dissabte 22 d'octubre de 2016.
Els equips de la secció de waterpolo del CN Olot es van desplaçar fins a la població de Caldes de Montbui, per disputar la segona jornada de la lliga Catalana, van iniciar la competició l'equip absolut format per, Biel Segura, Arnau Casadevall, Marc Pujolar, Marc Coma, Jordi Rubio, Alex Ramon, Joan Ventolà, Dani Puerto, Iuloian Ghica, Eric Soaz i Pol Reyes, partit molt disputat amb el resultat final d'empat a 9 i repartiment de punts.
Van començar malament les coses per l'equip garrotxí, doncs, dues badades defensives en els tres primers minuts de joc, els suposava arrancar amb un 2 – 0 en contra, i remar contra corrent, a poc a poc l'equip visitant es va posar les piles, i amb una defensa pressionant amb ajudes per zona 1, 2 que passava a pressing amb boia per davant sempre que es podia, va començar a donar els seus fruits, un cop ajustat aquest aspecte, vam poder transformar una pena màxima a favor per portar el primer període amb la mínima avantatge per als locals.
Els d'Olot van començar el segon quart molt endollats, seguint pressionant bé, sortint al contra atac, i treien moltes expulsions a favor, vam aconseguir girar la truita i arribar a la fi del quart amb un esperançador 3 – 5, tot i això les dimensions petites de la piscina els perjudicava, i molt, sobretot en les jugades de superioritat numèrica.
Els dos següents parcials ( 3 – 2 i 3 – 2 ), van seguir la mateixa dinàmica, i només l'encert dels llançadors de l'equip local els i van donar un empat, que per a els del CN Olot, té un regust de victòria, el tècnic de l'equip olotí vol agrair l'esforç de tots els jugadors desplaçats.
Tot seguit, li va tocar el torn a l'equip infantil, que es va presentar a la piscina amb els següents jugadors, Ferran Planella, Xesco Rebollo, Marc Artero, Aleix Naspleda, Eric Arrabal, Gerard Currius, Eloi Luque, Guillem Rial, Alek Caldelas, Sergi Babiano, Aniol Arbat
Partit molt avorrit, dominat d'inicia fi per l'equip Olotí, amb un resultat final de 2 – 15, els parcials foren, 1 – 2, 0 – 5, 0 – 0, 0 – 3, 1 – 1, i 0 – 4.
L'entrenador de l'equip visitant va ordenar una defensa de pressió amb ajudes a la boia, sempre que l'equip la va possar en pràctica, va ser molt efectiva, però en el transcurs del matx, els jugadors no van pensar amb aquesta estructura defensiva i feien la guerra cadascú pel seu cantó, es va arribar a tal extrem que es va demanar un temps mort per reconduir l'estratègia, partit no gaire treballat el que van fer els visitants, que van aprofitar la seva gran superioritat, només en el darrer quart es va treballar com un equip.
