Waterpolo

Història

HISTORIA DEL WATERPOLO

Per trobar les arrels del waterpolo dins l’entitat cal buscar-les paral·lelament amb la natació en el condicionament d’una piscina natural a la gorga de can Basil.  En aquest marc incomparable es van portar a terme els primers enfrontaments .

Etapa 1954-1970:   Inicis

1956:   Es porta a terme  el primer encontre de waterpolo del qual es té constància a Olot a can Basil entre el CN Olot i el CN Vic el 28 de juliol.

            Els primers partits oficials es disputen dins d’un torneig de natació i waterpolo entre el nostre club, el CN Banyoles i el GEIEG origen del que després seria la Copa Pirineus.

1960-1969:     El club participa en diverses competicions oficials com la Copa Pirineu i els Challenges David Moner al llarg de tota la dècada.       

1960:   El CNO pren part en la I Copa Pirineus, competició que inclou partits de waterpolo puntuables com a cloenda de les proves de natació. El primer partit oficial d’aquesta competició es juga el 4 de setembre i el resultat final és d’empat a 1 gol contra el CN Banyoles.

1962:   Amb l’excusa de la inauguració de la piscina de 33 metres s’organitza un partit entre les Seleccions dels Pirineus (amb representants del CN Olot) i una selecció de Barcelona convidada expressament per l’esdeveniment. El resultat és favorable als pirinencs per 7 a 3.

            Vicenç Carmona fins ara entrenador de l’equip de natació també es converteix en el primer entrenador de waterpolo.

1963:   Els actes d’homenatge a Montserrat Tresserras pels seus èxits a Amèrica del Sud permet celebrar un encontre contra l’equip alemany del S.Heilbronn.

1966:   La inauguració de la piscina coberta es l’excusa per organitzar un partit internacional entre les seleccions d’Espanya B i Suïssa amb el resultat final de 5 a 3 favorable al conjunt espanyol.

  

 

            Es competeix en el primer campionat provincial oficial que compta amb la participació del GEIEG, el CN Banyoles, el Sarrià i el CN Olot. Som eliminats pel GEIEG amb un contundent 0 a 7 en contra.

1967:   El Campionat de Catalunya de natació, que funciona a partir d’enfrontaments directes entre els clubs participants en sistemes de lliga i encontres d’anada i tornada, incorpora un partit de waterpolo per finalitzar les sessions puntuables.

El nostre club hi participa per primera vegada enquadrats en el grup D juntament amb l’UD Horta, CN Martorell, CN Igualada, CN Badalona i GE Marcet.

            Paral·lelament l’equip també s’inscriu en el Campionat de Catalunya de tercera divisió per primera vegada. Els equips rivals són el CN Caldes, la UD Horta, el CN Badalona i el CN Reus Deportivo.

1968:   Es participa per primera vegada en un torneig d’edats: el provincial. Ho fa l’infantil dels Obrador, Bartrina, Manel·la, Balcells, Gómez, Casas, Vergés, Juárez, Mallarach, Compte, Rifà, Masgrau, Mota i Massegur que durant anys participen en totes les competicions d’edats tant d’àmbit provincial com català a més d’aparèixer com a joves promeses de l’equip absolut.

  

Etapa 1970-1984: Estabilitat i replantejament

1971:   El sistema de lliga entre clubs desapareix i això permet a nivell federatiu que cada esport organitzi independentment les seves competicions.

            També desapareixen els partits de waterpolo de la Copa Pirineu.

            En canvi els Campionats Provincials, tant absoluts com infantils, passen a anomenar-se durant un curt període de temps amb el nom de Trofeu Lluís Paluzie que fa promoció d’aquest esport.

1972:   S’aconsegueix l’ascens de tercera a segona catalana superant equips com el CN Kallipolis, el GEIEG, el CE Júpiter, el CN Rubí, el CN Sant Feliu i el SEAT.

1973:   La federació obliga a tots els equips a tenir categories per poder participar i això genera una nova fornada de joves waterpolistes: Bancells, Pujals, X.Masó, Badia, Matabosch, Roca, Soy, Felip, Casado, Ortiz, entre d’altres.

            L’ inconvenient més gros és que els diferents equips del Club han d’anar a competir a obligatòriament la piscina del CN Banyoles ja que les mides la coberta d’Olot no fan els mínims reglamentaris.

1974-1979:     L’equip es mou per la tercera categoria del Campionat de Catalunya amb resultats prou meritoris, enfrontant-se a equips tant diversos i com el CN Sallent, el CN L’Hospitalet, el CN Prat, el CN Granollers, el CN Premià, etc..

1979-1984:     L’equip perd la categoria i es troba jugant a la quarta categoria ( CN Manyanet, CN Olimpo, CE Barceloneta, CN Martinenc).

            Es considera un èxit poder mantenir l’equip en actiu malgrat els nombrosos problemes que condicionen el futur de la secció, malgrat aquesta situació es segueix treballant i durant aquest període s’aconsegueix fins i tot crear un equip júnior.

  

Etapa 1985-1999:L’estructuració

1985-1986:     No tenim una piscina pròpia reglamentària i això obliga als components de l’equip a desplaçar-se a Banyoles amb la càrrega econòmica que se’n deriva.

Com a conseqüència no es pot generar un relleu òptim per  a l’equip sènior a causa de la davallada d’esportistes en general durant aquesta època.

Tot plegat un seguit d’incomoditats que fan replantejar-se el camí a seguir d’aquest esport dins l’entitat per  poder donar un nou impuls al waterpolo olotí.

  

1986-1987:     La contractació d’un nou entrenador de natació i  de waterpolo en la figura de Joan Carles Nuñez dóna pas a una reorganització de la secció.

            L’equip sènior participa sense gaire èxit tant al Campionat de Catalunya com al Campionat d’Espanya amb el format de Copa de Catalunya, però finalment no s’evita la desaparició del mateix ja que la dinàmica d’aquest no permet l’estabilitat suficient per afrontar les competicions amb prou garanties.

            En aquest moment es porta a terme una captació de nois, tinguessin o no relació amb la natació, amb èxit.

S’inicia un nou projecte: l’escola de waterpolo, que està dirigida en aquests primers moments per Joan Pujals, que era el porter de l’equip absolut.

            Joan Masó es fa càrrec d’un equip d’edats compreses entre els 15 i 17 anys amb l’objectiu de ser l’embrió d’un renovat equip absolut.

1987-1989:     S’incorpora com a tècnic  a Jordi Gasulla, persona que aporta experiència de Divisió d’Honor com a jugador del CN Martorell, i se li dóna la responsabilitat de millorar les prestacions de l’equip júnior que de seguit comença a guanyar els seus primers partits.

            En aquest moment s’estableix una tradició entre aquests joves jugadors, que és la de triar (encara es fa així) d’entre ells i per ells mateixos, el que es considera com al millor de cada temporada, tenint en compte no només el rendiment esportiu, sinó també el sacrifici i el seu paper dins l’equip com a company.

1989-1990:     Es porta a terme una nova reestructuració de tècnics que converteix a Roger Caixal com a primer entrenador, a Jordi Gasulla com a responsable dels juvenils i  a Jordi Sanchís com a nou entrenador dels infantils.

Un nou equip absolut, creat amb una base de jugadors d’entre 14 i 17 anys més el suport d’alguns jugadors veterans, torna a competir a nivell absolut després de dos anys d’absència.

            El 10 de juny s’aconsegueix guanyar la Copa Catalunya, que és el trofeu que disputaven els equips de tercera catalana sense opcions d’ascens. Tot i la poca importància de la competició, aquesta victòria a Barcelona contra el CN Molins de Rei per 14 a 7, és l’estímul definitiu que es necessita per donar força al waterpolo.

  

            Posteriorment s’aconsegueix l’ascens a Segona Divisió del Campionat de Catalunya.

1990-1991:     S’assoleix l’ascens a la Segona Divisió del grup català en el Campionat d’Espanya i la permanència en el Campionat de Catalunya.

            L’equip infantil es classifica per primera vegada entre els 8 millors de Catalunya en un any excel·lent. En aquell equip s’hi troben jugadors que posteriorment seran peces importants en l’equip sènior: Miquel Sala, Enric Sala o Jordi Mayola en són alguns.

1991-1993:     Jordi Gasulla reprèn la direcció de l’equip el 1992 amb uns resultats molt notables.

L’estiu del 1992 es juga trofeu David Moner de caire provincial i el nostre club guanya la competició amb certa facilitat enfrontant-se a equip molt diversos: CN Figueres, CN Banyoles, GEIEG, UE Sarrià, CW Anglès, CN Besalú i CN Castellfollit.     

El 1993 s’acull per primera vegada la fase d’ascens a Primera Divisió tot i que sense massa sort. Finalment s’aconsegueix la tercera posició per sota d’equips com l’EM El Olivar (Saragossa) i el CE Júpiter (Barcelona), però per sobre d’altres com el CW Sevilla, el CN Helios (Saragossa), l’AR Concepción (Madrid) i el CW València.

1993-1994:     Es va aconseguir un històric ascens a Primera Divisió després de disputar una lliga regular molt positiva i tres eliminatòries consecutives a Pamplona, Olot i Manresa.

L’equip que va aconseguir aquella fita es definia per la seva valentia i la seva intensitat inesgotables, característiques lligades sobretot a la joventut del mateix.

Els protagonistes d’aquell capítol foren: Marc Duran (20), Xevi Dominguez (23), Marc Vidal (25), David del Olmo (22), Marc Cels (20), Àlex Sanchís (18), Fèlix Planeses (23), Jordi Sanchís (21), Xevi Buch (22), Jordi Fornés (18), Quim Fàbrega (19),   Jesús Gonzalez (20), Carles Serra (18), Dani Verdaguer (22), Miquel Sala (15), Albert Sanchís (16),             David Guitart (17) i      Jordi Gasulla com a entrenador.

  

1994-1995:     Malauradament l’equip va perdre la categoria en una última jornada d’infart tot i guanyar a casa contra el CN Sant Andreu per 12 a 9.

Les combinacions amb d’altres resultats, algun més que dubtós, no van ser favorables i van condemnar a l’equip a Segona.

  

1995-1999:     Es va obrir un període en el qual l’equip Absolut, molt renovat, va competir molt notablement al grup de la Segona Estatal aconseguint quedar en primera posició els anys 1996 i 1997.  

            Es va aconseguir la classificació per a les fases d’ascens durant quatre anys seguits, arribant fins i tot a disputar la final a Sevilla el 1996 contra l’Universitat Autònoma, però sense la fortuna final de l’ascens.

            La direcció de l’equip va recaure novament en Roger Caixal (1996 i 1997) i posteriorment en Xevi Buch (1998 i 1999) que venia de fer una molt bona feina en categories.

            El 1997 es crea per primera vegada a Olot un equip Femení de waterpolo entrenat per Joan Masó que en dos anys va aconseguir dos ascensos seguits que les va situar a Primera Divisió dins del grup Català que en aquell moment era equivalent a la Segona Masculina del grup Català.

  

Són anys en que les categories aconsegueixen resultats molt importants, classificant-se en diverses ocasions entre els vuit primers de Catalunya. La més destacada va ser la promoció d’ascens de l’equip juvenil del 1999 sota la direcció de David del Olmo guanyada al totpoderós CN Atl. Barceloneta.

  

Etapa 1999-2008: El sostre

1999-2000:Jordi Gasulla  torna a agafar la direcció d’un equip molt canviat, amb jugadors joves molt entusiastes  i d’altres de veterans molt identificats amb la identitat de l’equip.

            Per fi es va aconseguir l’ascens a la Primera Divisió durant la fase d’ascens que es va disputar a València, tot i no ser, ni molt menys, l’equip favorit, en un inoblidable cap de setmana de maig.

            Els protagonistes d’aquell ascens foren: Joan Lluís Albella (18), Eduard Quintana (18), Miquel Sala (22), Jordi Mayola (22), Enric Sala (23), Jesús Plana (18), Jordi Albella (20), Albert Buch (19), Àlex Sanchís (25), Marc Duran (27), Gerard Font (17), Marc Artigues (18), Ferran Plana (18),  Dani Marcè (22), Xevi Dominguez (29), Albert Busquets (17),  Carles Serra (25), Carles Pagès (18), David Llagostera (17),  Julien Aspar (16) i Jordi Gasulla com a entrenador.

  

            La secció compta per primera vegada  amb totes les categories masculines possibles (júnior, juvenil, infantil i escoles) en masculí i un de femení dotant al waterpolo olotí d’una estructura estable.

            Jenifer Pareja va ser seleccionada per l’equip estatal júnior per disputar un partit contra Grècia.

2000-2001:     Xevi Dominguez agafa la direcció de l’equip Femení i Jordi Mayola la de les categories més petites.

            S’aconsegueix l’ascens a Divisió d’Honor del Campionat de Catalunya.

2001-2002:     A falta d’un relleu generacional per la impossibilitat de crear equips de categories femenines,  l’equip es va dissoldre finalment.

            Mala època per als equips inferiors per la falta de nous jugadors. Malgrat tot es van aconseguir resultats molt positius.

2002-2003:     L’equip sènior aconsegueix les millors classificacions de la Història del club: sisens en el Campionat de Primera Nacional (setzens d’espanya comptant Divisió d’Honor) i vuitens del Campionat de Catalunya amb resultats molt meritoris com l’ajustat 5 a 6 contra el CN Barcelona.

            L’equip l’infantil aconsegueix classificar-se entre el grup dels vuit primers de Catalunya.

2004-2008:     Durant aquests anys l’esforç es concentra en mantenir la  categoria de primera nacional fet que a la llarga comporta un desgast molt gran.

            El 2005 Nelson Raviña agafa la responsabilitat de l’equip absolut després de treballar durant aquests anys en categories.

Sota la seva direcció es recupera l’equip femení entrenat durant tres temporades consecutives per Jordi Gasulla, Montse Cereza i Mònica Arriola respectivament i només un any més tard, el 2006, es va constituir un equip  absolut B amb la idea de promocionar a jugadors joves i com a plataforma per a preparar-los de cara a l’equip A.

  

            Aquest mateix any s’aconsegueix arribar al màxim d’esportistes dedicats al Waterpolo dins del club, amb el màxim d’equips (sènior A, sènior B, femení, cadet, infantil i aleví).

            El 2007 l’equip B aconsegueix l’ascens al grup català de Tercera Nacional.

  

Etapa 2008-2012:L’actualitat i el canvi

2008-2009:     L’exigència de la categoria de Primera Nacional ( viatges, entrenaments, la duresa dels partits...) va erosionant l’equip A que finalment, i després de 9 temporades a la Primera Divisió, perd la categoria.

L’equip femení es pren un parèntesi per falta de jugadores que fa inviable seguir competint amb regularitat.

            L’equip B no respon a les expectatives i es dissol incorporant els jugadors joves directament al l’equip A.

            L’equip Cadet aconsegueix classificar-se entre els 12 primers de Catalunya.  

2009-2010:     L’equip masculí es proclama per primera vegada Campió del 1r Campionat Provincial organitzat de manera oficial per la Delegació Gironina de la Federació Catalana de Natació a l’estany de Banyoles.

  

            Malauradament però, perd la categoria de Segona Nacional confirmant la davallada de l’equip que recau al grup català de Tercera Nacional.

          2010-2011:     Es fa una nova estructura tècnica amb l’objectiu de continuar el treball en la base i centrar-se en ella com a prioritat per dotar al waterpolo olotí de forts fonaments per encarar el futur.

            Sota la direcció de Nelson Raviña, Jesús Plana agafa la responsabilitat de l’infantil, i Àlex Sanchís dels alevins prenent el relleu de Joan Lluís Albella que fitxa per l’Askartza de Bilbao.

            S’aconsegueix atraure un bon nombre de noies i es torna a activar l’equip femení sota la direcció d’Àlex Sanchís.

            Durant aquests dos anys l’equip infantil aconsegueix classificar-se entre els 12 primers de Catalunya.

2012:   Actualment la secció participa amb cinc equips tant als Campionats de Catalunya com els Estatals de categoria absoluta.