Història

Història del Club

El riu Fluvià ha estat, tradicionalment, l’eix vertebrador de la ciutat d’Olot i a mitjan segle XX era també el nucli de reunió social en els mesos d’estiu de penyes i nedadors. El riu era una de les poques opcions de nedar que els olotins tenien al seu abast i va ser el lloc on es va gestar el que seria el nostre club.

Des de llavors, el Club Natació Olot ha aconseguit grans fites que formen part de la nostra història:

1951

  • Primeres proves de natació al riu Fluvià.

1953 

  • Primera Travessa Tossols-Basil al riu Fluvià.

1954

  • Constitució del club Cafè Europa d’Olot amb l’objectiu de fomentar la natació i l’esport en general.
  • Josep Maria Agustí i Masó és el president de la comissió gestora. 
  • Inauguració d’un gimnàs a la Societat Indústria i Comerç.

1955

  • Es constitueix la primera Junta directiva amb el Doctor Agustí com a primer president honorari i el Senyor Ferran Romero i Fernández com a president executiu.
  • El Club s’afilia a la Federació Catalana de Natació.
  • S’organitza la Primera Cursa Pedestre.
  • S’habilita una piscina natural a la zona de Can Basil del riu Fluvià.

1956 

  • Josep Manel·la i Palou és elegit president del Club.
  • El Club arriba als primers 300 socis.

1957

  • Es presenta el primer projecte per a la construcció d’una piscina.
  • Es decideix que Montserrat Tresserras i Dou sigui la primera sòcia d’honor del CNO.

1958 

  • Frederic Trullàs i Vila és escollit president de l’entitat.

1960 

  • S’organitzen els primers cursos de natació, a càrrec de monitors del club, a la piscina de l’Escola Pia.
  • Rafael Plana i Torras és escollit nou president.

1961 

  • Es compren els terrenys a la zona de les Tries.
  • S’inicien les obres de construcció de la primera piscina del club amb l’ajut de la Delegación Nacional de Deportes.
  • Es porten a terme les reparacions necessàries a la piscina natural de Can Basil per mantenir-ne l’ús.

1962

  • El 29 de juliol s’inaugura la piscina.
  • Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, rep la primera insígnia d’or del Club Natació olot i, per tant, n'és considerat soci d’honor.
  • Es formalitzen els carnets de socis fundadors i dels titulars.

1963 

  • El club es desvincula definitivament de la Societat d’Indústria i Comerç; l’Assemblea General de Socis es  fa a l’Ajuntament.
  • Una riuada a finals d’estiu causa desperfectes greus a les instal·lacions, i s’han d’ aturar totes les activitats programades.

1964

  • Es trasllada la seu social al Cafè Sport.

1965

  • S’inicien les obres de la primera piscina coberta.
  • Es guanya la Medalla del Mèrit Esportiu de l’any atorgada per la Federació Catalana de Natació com a reconeixement per la seva tasca a favor de la natació.

1966

  • Antoni Rovira i Vilar és escollit nou president.
  • S’aconsegueix posar en funcionament un servei d’autobusos fix per arribar a les instal·lacions des del centre de la ciutat.
  • L’Ajuntament confirma l’actuació municipal destinada a millorar el carrer d’accés a la piscina.
  • S’inaugura  la piscina coberta amb totes les autoritats presents.

1967

  • El complex esportiu de Les Tries passa a ser finalment el domicili social del Club.
  • Es crea la Junta consultiva i el Consell Assessor.
  • Es compren nous terrenys per ampliar les instal·lacions.
  • S’inicien les obres per a uns nous vestidors.
  • Es concedeix el mèrit de soci d’honor a Pere Badosa i Isern.

1968

  • Es presenta el projecte per a un complex poliesportiu en el qual s’inclouen pistes de tenis, un frontó i una pista poliesportiva, entre d'altres equipaments.
  • Ferran Castañer i Farré és elegit nou president del club.

1969

  • El club arriba al miler de socis.
  • Es dóna la insígnia d’or a Pere Badosa com a reconeixement a la cessió dels terrenys adquirits pel CNO.

1970

  • S’escull Joan Tresserras i Dou nou president en substitució del malaurat predecessor, mort en accident de trànsit, al qual es concedeix la insígnia d’or a títol pòstum.
  • La inauguració del gimnàs al pis superior als vestidors és un èxit.

1975

  •  Es fa una enquesta a la massa social per establir prioritats per a futures actuacions a les instal·lacions.
  • Les propostes que es demanen són, entre d’altres, la construcció d’una piscina familiar, la construcció d’una piscina de competició, ampliar el frontó i la millora dels vestidors.

1976

  • Es construeix una piscina familiar de 25 metres.
  • Jordi Mallarach i Barberí és escollit nou president.

1980 

  • D’acord amb les prioritats establertes, s’arranja el camp de futbol, es completa la pista poliesportiva amb equipaments per jugar a bàsquet i es millora el frontó.
  • Per fi s’inaugura la primera pista de tenis.

1982 

  • L’Assemblea aprova la compra de nous terrenys.

1983

  • Gràcies als nous terrenys adquirits, es pot aprovar el projecte de la piscina de competició i aquest mateix any es comencen les obres.

1984

  • L’1 de desembre s’inaugura  la piscina de competició climatitzada.

1986

  • Anton Obrador i Legares és escollit nou president del club.
  • Es professionalitza l’administració del club.
  • La Federació Catalana de Natació concedeix al nostre club l’Escola de Tecnificació de Natació de les comarques gironines sota la direcció de Joan Carles Nuñez.
  • El club incorpora noves seccions, que ja existien com a tals, però no ho feien de forma oficial: l’atletisme i el tennis.

1988

  • S’estrena  la cinquena pista de tenis.
  • Es dóna un nou impuls al Waterpolo amb la creació d’equips de categories i representants independents dins la junta.

1989

  • Es publica el primer exemplar de la revista del club, un projecte que fins al 2000 anirà funcionant de manera irregular i sense una idea clara.

1990

  • S’habilita un espai per construir-hi una sauna.
  • Apareix una nova secció: el Triatló.

1992

  • La Federació Catalana de Tennis decideix que el CNO sigui la seu d’una Escola de Tecnificació sota la direcció d’Àngel Robredo.
  • Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, visita el nostre club.
  • Es guanya la segona Medalla del Mèrit Esportiu de l’any, atorgada per la Federació Catalana de Natació com a reconeixement per la seva tasca a favor de l’esport.
  • Es cobreix la piscina de 25 metres familiar amb una cúpula subvencionada per Caixa de Terrassa.

1993

  • Es crea una nova secció esportiva, la Natació Adaptada.
  • Un grup de 500 socis, amb el suport del Rotari Club Olot-Garrotxa i l’ONCE, manifesten la seva inquietud per realitzar un seguit de millores orientades a facilitar l’accés de persones disminuïdes.
  • Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, visita el club 32 anys després de la seva última estada amb nosaltres.

1994 

  • Aprofitant la Diada del Soci, el club organitza un rècord Guinness . L’objectiu és superar la marca d’una escola de Washington en nombre de persones seguides nedant una al darrere de l’altre sense parar. S’assoleix el rècord amb un total de 2.681 participants.
  • Es professionalitza la gerència de l’entitat en la figura de Pilar Rigall.

1995 

  • Pere Freixa i Homs agafa el relleu d’Anton Obrador en la presidència del club.

1998 - 2002:

  • Des de la junta es posa en marxa un pla d’actuació per renovar diversos espais envellits i fer unes reformes obligatòries:
  • Es reformen els vestuaris exteriors per adequar-los a la normativa sobre minusvalideses.
  • S’adapten la sala de calderes i les canonades necessàries per poder fer ús d’una nova energia menys contaminant i més econòmica, com és el gas natural.
  • Es modernitza el sistema de climatització de les piscines cobertes.
  • S’adequa tota la instal·lació elèctrica a la normativa vigent.
  • S’arranja el parquet del gimnàs, el de les oficines, el del bar i el de la sala de juntes.

1999

  •  Es posa en funcionament una pàgina web aprofitant l’auge d’Internet.

2000:

  • Josep Ayats es converteix en el nou gerent del club.
  • Després de molta feina, s’aprova el Reglament Intern del Club Natació Olot, un instrument bàsic per desenvolupar i reglamentar diversos aspectes del tot necessaris.

2001

  •  El Consell de Ministres del Govern estatal, a proposta del Consejo Superior de Deportes, concedeix al Club la consideració d'Entitat d'Utilitat Pública.

2002

  • Es crea una secció d’Atenció al Soci amb un vocal a la Junta Directiva per canalitzar correctament les peticions, les queixes i els suggeriments dels abonats.
  • Es renoven a fons els vestidors de la piscina de competició substituint els armariets, reparant el terra i fent una neteja integral.
  • Paral·lelament, es reforma el teulat de la piscina de competició.
  • Amb l’excusa de la celebració dels 50 anys d’existència del Club i de la 50a Travessia Tossols-Basil, es crea una comissió per preparar i elaborar propostes per celebrar aquesta commemoració.

2003

  • Es renova i s’amplia la maquinària del gimnàs, alhora que s’aplica una quota addicional que comporta un cert malestar al principi. Amb el temps, però, es demostra que ha estat un encert per regular l’entrada a un espai limitat.
  • S’aconsegueix editar una publicació que recull allò més destacat de la prova del Tossols-Basil al llarg del mig segle transcorregut des de la primera edició. A més, s’inaugura un monòlit de pedra volcànica en record d’aquests primers cinquanta anys.

2004

  • Joan Armengol dissenya el logotip commemoratiu del 50è aniversari del club.
  • Es porten a terme tot un seguit d’actes socials al llarg de l’any:
  • Una exposició als claustres de l’Hospici.
  • L’edició del llibre del cinquantenari, redactat per Josep Murlà i editat pel Club Natació Olot.
  • Un reconeixement a Pere Badosa en la diada del Club amb la col·locació d’una placa de record.
  • La col·locació d’una escultura de Rosa Serra dins el recinte, en la qual es deixa constància dels presidents d’aquests primers cinquanta anys.

2005

  • Gaspar Senis i Teixidor agafa el relleu a la presidència del club.

2006

  • Es reforma la superfície de 4 de les 5 pistes de tennis i es construeix, en un dels costats, unes graderies pensades per acollir el públic en competicions oficials.

2008

  • La Junta Directiva comença a treballar amb el que ha de ser el projecte de reforma integral de les instal·lacions per ser debatut entre els socis titulars.

2009

  • S’aconsegueix el topall màxim de socis titulars.